Lletres 3 Illes Balears. Llengua i literatura

Llegeix el títol de la lectura. Com creus que pot ser l'ocell? Quants tipus d'ocells coneixes? On creus que viu l'Ocell Meravellós? L'ocell meravellós La gàbia on vivia l'Ocell Meravellós era de les més maques que hi pot haver. El senyor Martingales, que n'era l'amo, l'havia triada més aviat petita perquè l'ocell no es cansàs. [...]

Llegeix el títol de la lectura. Creus que existeix un País de la Música? Com imagines que pot ser? Com creus que deu ser la vida dels seus habitants? T'agrada la música? Quins instruments prefereixes? El país de la música Hi havia una vegada un rei molt poderós que vivia en un palau molt gran. [...]

Llegeix el títol de la lectura. De què creus que tracta la història? Observa els dibuixos. On creus que està ambientada? Què coneixes de la Xina? Genxeng Després d'uns quants dies de viatge, el cuiner Genxeng es va aturar davant d'un estany d'aigües tranquil·les. Al cap de poc, en Genxeng havia pescat una carpa i havia encés un foc per cuinar-la. [...]

Llegeix el títol de la lectura. Què significa la paraula "trapassera"? Com t'imagines que pot ser el personatge protagonista? Has sentit parlar mai de "xirimitlis"? Què pot ser? La criada trapassera A un poble petit hi havia un rector que tenia una criada molt trapassera. Sempre li feia malifetes. Era llarga d'ungles i aprofitava les estones que el rector no hi era per menjar-se el bo i millor que hi havia dins la casa. [...]

Llegeix el títol de la lectura. De què creus que tracta? Coneixes qualque frase feta? On pots cercar el significat d'una frase feta? Qui posarà el cascavell al moix? De sempre, homes, moixos i rates no s'han pogut ni veure. Una vegada, després del succés amb el flautista d'Hamelin, les rates estaven preocupades per la forta persecució a què les tenien sotmeses els moixos i per la mania que havien agafat les persones de parar-los paranys. [...]

El fantasma Mussi En Miquel es trobava sol, acabant de fer els deures. Era hivern i sa mare havia anat a la farmàcia a comprar xarop per a la tossina. De sobte, va sentir crits a la cuina. Com que era molt valent i espavilat, s'hi va acostar de puntetes i, sorprès, va descobrir que dins de la rentadora hi havia un llençol que demanava auxili. Obrí la rentadora i, fent el moix, en sortí un llençol banyat, marejat i refredat. [...]

La pedra amb mala sort Un pare ja molt vell, quan s'estava morint, va reunir els seus dos fills i els va dir: –Si vos sembla bé, com que només tenc dues coses per deixar-vos en herència, que són aquesta casa i aquesta pedra, he pensat deixar-te la casa a tu, el gran, i la pedra a tu, el petit. Al gran, que era una mica envejós, no li va semblar bé. Ell ja tenia una casa i preferia la pedra. [...]

La festa monstruosa Això era i no era, una vegada, uns monstres petits i avorrits que vivien en un país trist en blanc i negre, amb alguns tocs sangonosos de vermell. Anaven a una escola fosca, llòbrega i tenebrosa on aprenien coses de monstres: rugir, parlar amb la boca plena, furgar-se el nas, domesticar llimacs i serps... En acabar el col·legi es reunien a ca n'Urk, el més animal de tots, per fer els deures. [...]

Mmmmm, quina melmelada! Una tarda d'hivern, en Pau seia al sofà de casa seva mirant la televisió. Cada dia, en sortir de l'escola comprava un xococau, el pastís que anunciaven entre programa i programa. Després, en arribar a casa, mirava els dibuixos animats mentre berenava. Un horabaixa d'hivern, en Pau seia al sofà de ca seva veient la televisió. [...]

Apareix el cavaller Cavaller: (Parla amb accent estranger, macarrònic.) Oh, mirau quina donzella! Amb la lluna plena sembla molt més bella! Princesa: Uh!... Estic somiant? Tu qui ets, què fas tu aquí? Cavaller: No somiau; som un cavaller, però ara no sé si venc o vaig, si puig o davall; no sé on som, ni d'on venc, ni com he arribat aquí. [...]

La Terra El planeta que era blau El planeta, que era blau, ara té el color de caca que li hem donat entre tots amb molt d'esforç i constància. Hem fet un femer pudent del camp groc i la mar blava, de l'aire cristal·lí i pur i de la verda muntanya. Sol, estrelles i planetes, forats negres, lluna blanca, tots quan el miren es tapen el nas i giren la cara. El foc famolenc Cada estiu el foc es menja milers d'arbres com si res. [...]

L'arbre de paper Hi hagué una vegada un arbre que va néixer en el racó més amagat del bosc, on només passaven els cérvols, els animals ferotges i els ocells... perquè els ocells arriben a qualsevol lloc. Aquest arbre sabia que es convertiria en paper; igual que el seu veí sabia que un dia seria un magnífic escriptori, o la vella alzina se sabia llenya a la llar i, de vegades, en dies de boira, semblava desprendre fum per la copa. [...]

Com va ser que es va fer el Puig de Randa Al bell mig del Pla de Mallorca s'alça un turó molt gran anomenat el puig de Randa. Però, temps era temps, quan els gegants passejaven pel món, aquest puig no existia i el Pla de Mallorca era pla de bon de veres, com el call de la mà. I conten els que ho saben, que a les costes d'Àfrica hi habitava un gegantàs enorme, bon al·lot de tot però una mica capriciós i amb moltes ganes de veure món. [...]

Notícies L'asteroide que va fallar per poc tornarà l'any que ve L'asteroide 2012 DA14 tornarà a passar molt a prop de la Terra el febrer de 2013. Quan passi a prop de la Terra el 2013, l'asteroide descobert fa poc no impactarà damunt els nostre planeta, però serà per poc. [...]

Còmic: Aventures i desventures de na Rita Pinyada. Conillets a amagar M. BALAGUER i C. LOSANTOS: "Aventures i desventures de la Rita Pinyada. Fet i amagar", El Tatano, núm. 47, maig de 1998 (adaptació). poruga: persona a qui tot li fa por. elegant: persona que du vestits guapos, ben fets i ben combinats.