Nou Positró 3. Física i química

El coneixement es construeix a partir de les preguntes que els éssers humans ens formulem. El treball dels científics consisteix a plantejar-se preguntes que siguin d'interès en els seus respectius camps de recerca (la física, la química, la biologia, etc.) i, naturalment, a esforçar-se a donar-hi respostes ben fonamentades. [...]

Terra és el nom que hem donat al planeta on vivim. Tanmateix, un nom més adient seria Aigua per la seva abundància i importància per a la vida. A la Natura, hi trobem l'aigua en forma sòlida, líquida i gasosa, i aquesta passa fàcilment d'un estat a l'altre, tal com va observar el filòsof grec Tales de Milet (624-546 a.C.). Tales va dir que tota la matèria era una forma o una altra d'aigua. [...]

Els diferents tipus de matèria, anomenats substàncies, es caracteritzen per les seves propietats. De vegades, podem reconèixer les substàncies a cop d'ull. Així, per exemple, és fàcil distingir entre l'or, el carbó o el vidre. Però no sempre és així de senzill; sovint, hem de recórrer a rigoroses anàlisis físiques i químiques per diferenciar substàncies semblants. [...]

Si volem saber què conté una capsa tancada, el més senzill és obrir-la i mirar-hi a dins. De vegades, podem fer-nos una idea del contingut sense haver d'obrir-la. D'aquesta manera, quan ens fan un regal i està embolicat amb molta cura, l'agafem, l'observem i l'agitem lleugerament per veure si pel pes, la forma o el soroll que fa quan el movem, podem esbrinar de què es tracta. [...]

Encara que el nombre d'elements químics és petit, la varietat de compostos que s'hi poden formar és enorme. Coneixem milions de compostos i cada dia en descobrim o en sintetitzem de nous. El CAS (Chemical Abstracts Service), filial de la American Chemical Society té registrats al voltant de 57 milions de compostos químics i la xifra augmenta cada dia. [...]

Des de sempre, la humanitat ha transformat químicament les substàncies que tenia a l'abast per obtenir-ne productes més valuosos: metalls, pigments, conservants… Tanmateix, les tècniques artesanals emprades només es van començar a comprendre des de uns dos-cents anys, gràcies al desenvolupament de la ciència química. [...]

La humanitat sempre ha aprofitat els recursos naturals disponibles per millorar el benestar. Tanmateix, hi ha poques primeres matèries que s'utilitzin tal com les trobem a la natura. Gairebé totes les substàncies que utilitzem cada dia han estat modificades, en més o menys mesura, amb transformacions físiques i químiques. L'exemple més notable és el petroli, un líquid espès i pudent, del qual podem obtenir tot tipus de substàncies. [...]

Tot i que els primers estudis sobre l'electricitat remunten a l'antiga Grècia, efectuats per Tales de Milet (640-546 a.C.), va ser a partir del segle XVIII quan, ja des d'un enfocament plenament científic, va ressorgir l'interès pels fenòmens elèctrics. [...]

Fa poc més de dos segles, Alessandro Volta va inventar la pila elèctrica i va obrir així el camí cap a l'obtenció i l'ús del corrent elèctric. D'aleshores ençà, els investigadors han ampliat i perfeccionat les formes de produir corrent elèctric i han ideat un gran nombre d'aplicacions. [...]

El magnetisme és un fenomen que ja coneixien els savis de la Grècia antiga; però n'ignoraven les causes. Molt més tard, es va descobrir que l'electricitat té efectes magnètics i que el magnetisme té efectes elèctrics. D'aquí va sorgir l'electromagnetisme. El cicle es tancava: el corrent elèctric crea magnetisme i el magnetisme genera corrent elèctric. La relació entre electricitat i magnetisme es va veure que era molt estreta. [...]